MIGUEL BONAL, viola de gamba

Tobias Hume: First book of Ayres: «Souldiers Galliard» i «Good Again» / Georg Philipp Telemann: Sonata per a viola sola, TWV 40:1 / Carl Friedrich Abel: Manuscrit Drexel 5871:  Adagio – Allegro – Minueto / Marin Marais: Suite en Re major del Troisieme livre de pièces de viole / Tobias Hume: First book of Ayres: «Deth» / Karl Friedrich Abel: Manuscrit Drexel 5871: «Arpeggiata» / J. S. Bach: Suite per a violoncel sol núm. 2, BWV 1008

L'emoció és en tot allò que fem, que veiem i sentim, i som capaços d'assimilar com un record, que guardem en el més profund del nostre ésser. Així és com Miguel Bonal concep el patrimoni cultural que ha arribat fins a nosaltres. Del silenci a l'emoció, dins del discurs sonor, representa la importància del silenci en la paraula, amb la intenció de crear una emoció capaç de perdurar en la memòria de la gent. Ja en el Barroc existia tot un ventall de sensacions i emocions que la música era capaç de reproduir i, en gran manera, en aquest període, la viola de gamba té un paper fonamental, perquè serà l'instrument que millor imiti a la veu humana. Ens trobem davant un instrument la sonoritat del qual és clarament afí a la naturalesa humana, on silenci i emoció són compartits.