Butlletí de notícies

Subscriu-t’hi i rebràs informació sobre el què fem.

SUBSCRIU-T’HI

×
Valentina Varriale i Antonio Florio.
Valentina Varriale i Antonio Florio.
Cappella Neapolitana Antonio Florio amb Valentina Varriale.
Cappella Neapolitana Antonio Florio amb Valentina Varriale.
Comparteix

CAPPELLA NEAPOLITANA

Valentina Varriale, soprano | Antonio Florio, director

Finalitzat
2016

36-48 €

Programa

Salve Regina

Orazio Benevoli: Salve Regina per a soprano i instruments / Nicola Fiorenza: Simfonia a tres violins en La menor / Leonardo Leo: Salve Regina per a soprano i cordes / G. B. Pergolesi: Salve Regina en La menor per a soprano i cordes / A. Vivaldi: Concert en Re major per a violí, cordes i baix continu, Op. 3 núm. 9, RV 203 / Salve Regina per a soprano i cordes, RV 617

Presentació

El Salve Regina és la més coneguda de les antífones dedicades a la Verge Maria i la protagonista d'aquest programa que proposa Antonio Florio amb el seu grup Cappella Neapolitana, conegut fins fa poc com a Cappella Della Pietà de’ Turchini. Florio fa una selecció d'algunes de les més belles antífones marianes del període barroc de tres ciutats italianes: Roma, Nàpols i Venècia, totes elles espectaculars cantates d'ornamentada escriptura d'estil operístic.

Biografies

CAPPELLA NEAPOLITANA ANTONIO FLORIO  | VALENTINA VARRIALE  |  ANTONIO FLORIO

CAPPELLA NEAPOLITANA ANTONIO FLORIO

Grup fundat el 1987 per Antonio Florio, conegut fins al febrer de 2016 com a Cappella della Pietà de’ Turchini, està integrat per instrumentistes i cantants especialitzats en la interpretació del repertori musical napolità dels segles XVII i XVIII i en la recuperació de compositores oblidats.

L'originalitat dels seus programes i el rigorós respecte per la praxi interpretativa barroca fan de la Cappella Neapolitana Antonio Florio una de les formacions més destacades de la vida musical italiana i europea. El grup ha rebut invitacions per actuar en escenaris tan importants com l'Accademia di Santa Cecilia de Roma, el Teatro San Carlo de Nàpols, el Palau de la Música de Barcelona, Berliner Philharmonie, Wiener Konzerthaus, el Teatre Lope de Vega de Sevilla, l’Associació Scarlatti de Nàpols o el Teatre de La Monnaie de Brussel·les, i ha pres part en els principals festivals europeus de música antiga: Monteverdi de Cremona, Versalles, Nancy, Nantes, Metz, Caen, Ambronay, Tel Aviv, Barcelona, Potsdam, BBC Early Music Festival, Cité de la Musique de París i Saison Musicale de la Fondation Royamount.

Al llarg de la seva trajectòria ha acumulat un ric repertori d'obres portades a escena o interpretades en versió de concert, entre les quals cal destacar Il disperato innocente de Boerio; Dido and Aeneas i The Fairy Queen de Purcell; Festa napolitanaLa Statira, principessa di Persia (per al Teatre San Carlo de Nàpols); Montezuma de Ciccio Di Majo; l'estrena en temps moderns de  La Partenope de Leonardo Vinci; La finta giardiniera de Pasquale Anfossi; L’Ottavia restituita al trono de Domenico Scarlatti; La Salustia de Pergolesi, i Acis, Galatea i Polifemo de Händel.

Ha gravat per a Radio France i la BBC, així com per a ràdios públiques belgues, espanyoles, alemanyes i austríaques. El 1998 va participar en la realització d'un documental per a la televisió belga i en una pel·lícula dedicada a l’òpera bufa  per a l'emissora francoalemanya ARTE (guanyadora del Premi Unesco). Particularment intensa és la seva activitat discogràfica, amb la producció de set discos pel segell Symphonia dedicats a inèdits del repertori barroc napolità, que li han valgut importants premis de la crítica internacional. A partir de 1996 l'ensemble va gravar per a la prestigiosa Opus 111-Naïve de París, en la qual van publicar 15 títols de la col·lecció Tesors de Nàpols. Entre els nombrosos reconeixements, cal assenyalar l'any 1996 el premi del diari francès Le Monde, el Premi Vivaldi de la Fondazione Cini de Venècia, el Premi Franco Abbiati de l'Associació Nacional de Crítics Musicals, tres Diapason d’Or per Li zite ’ngalera (1999), Pulcinella vendicato (2002) i Le cantate spagnole de Vinci (2006), respectivament; el Premi Charles Cros de l'Accademie du Disque (1999) i el Timbre de Platine per La Statira de Francesco Cavalli. Des del  2005 grava per a la discogràfica francesa Eloquentia l’Stabat Mater de Pergolesi, la Missa defunctorum de Provenzale i Le cantate napoletane del ‘700. Per al segell Glossa han enregistrat els discs: L’adoratione de’ Maggi de Cristofaro Caresana, premi Christmas Choice de BBC Music Magazine 2010; Tenebrae, amb música per a la Setmana Santa napolitana, publicat l'abril del 2011, i recentment Concerts napolitans per a violoncel amb Giovanni Sollima com a solista i autor d'una de les obres gravades, escrita pel grup.

Entre els compromisos recent cal destacar la presentació de La Partenope en les seves dues versions, de Händel i de Vinci, a la Cité de la Musique de París; la producció de La finta giardiniera de Pasquale Anfossi en col·laboració amb la Fondation Royaumont i la participació en la Setmana de la Música Napolitana organitzada pel Ministeri de Cultura espanyol. A més han tocat a Pisa, en el marc del Festival Anima Mundi, a la Xina, el Japó i Portugal. Dels nombrosos projectes i gires per l'estranger en les últimes temporades, en destaquen la posada en escena de L’Ottavia restituita al trono de Domenico Scarlatti, que va valdre a Antonio Florio el prestigiós Premi Teatre Campoamor d'Oviedo a la millor direcció musical; la interpretació de La passione d'Antonio Caldara al Festival de la Chaise Dieu a França i al Festival di Ravello, i una gira pels Estats Units que va incloure actuacions a Nova York i Washington. El 2008 va posar en escena L’Alidoro de Leo al Teatre Municipal Valli de Reggio de l’Emília i al Teatre Mercadante de Nàpols ?en els quals es va enregistrar un DVD que va guanyar el Diapason d’Or i l'Orphèe d’Or de l’Accademie du Disque Lyrique-Paris? i La Salustia de Pergolesi en una coproducció del Festival de Ràdio France de Montpeller i de la Fondazione Pergolesi Spontini de Jesi. A més, va presentar una versió de concert d'Acis, Galatea i Polifemo de Händel al Teatro dell’Arte de Milà en el marc del Festival MITO, que posteriorment es va representar en versió escènica amb direcció de Davide Livermore. El mateix any els va ser concedit el Premi Napoli, en la secció especial Excel·lències Ocultes de la ciutat.

Cappella Neapolitana Antonio Florio debuta al Festival de Torroella de Montgrí.

Facebook: www.facebook.com/Cappella-Neapolitana-Antonio-Florio

 

VALENTINA VARRIALE (soprano)

Nascuda el 1981, Valentina Varriale es va diplomar de manera brillant al Conservatori San Pietro a Majella de Nàpols i va començar molt jove la carrera com a solista. Ha interpretat el paper de Messo a l'òpera La Statira, principessa di Persia de Francesco Cavalli, amb l'orquestra barroca Cappella della Pietà de’ Turchini sota la direcció d'Antonio Florio (Opus 11 i Naive). També ha col·laborat amb Rinaldo Alessandrini en el Festival d’Ambronay.

El 2004 va guanyar el Concurs Internacional de Música Barroca Francesco Provenzale i el mateix any va cantar el paper d'Armindo a Partenope sota la direcció d'Antonio Florio al Festival de Beaune i a la Cité de la Musique de París. L'agost del 2005 va col·laborar amb I Suonatori della Gloriosa Marca cantant l'Stabat Mater de Pergolesi, dirigida per Ottavio Dantone. Ha interpretat la Betulia Liberata de Mozart amb la Cappella della Pietà de’ Turchini al Festival de Beaune i Santiago de Compostel·la. També Barbarina (Les noces de Fígaro) al Théâtre des Champs Elysées de París; Rosilda (Ottavia restituita al trono de Scarlatti) i Zeza (Alidoro de Leonardo Leo) al Teatro Valli de Reggio de l’Emília i Mercadante de Nàpols; Albina (Salustia de Pergolesi) al Festival de Montpeller en coproducció amb el Festival Pergolesi de Spontini; i Armindo (Partenope de Händel) a Ferrara i Mòdena amb gran èxit de públic i crítica. Ha treballat amb Jordi Savall a L'Orfeo i les Vespres de la beata Vergine de Monteverdi i amb Peter Kopp en nombrosos festivals europeus (Edimburg, Salzburg, Dresden) i d'Itàlia (Jesi, Monteverdi a Cremona, temporada de l'Associació Alessandro Scarlatti de Nàpols, Mito...). Col·labora habitualment amb Antonio Florio.

El 2007, va obtenir el primer premi a la segona edició de Musica Vocale da Camera al Conservatori San Pietro a Majella. Altres guardons obtinguts són el primer premi del concurs Benvenuto Franci a Pienza (2010), primer premi del Vincenzo Bellini de Caltanissetta (2011) i primer premi del Concurs Internacional Puccini de Torre del Lago (2012). Té nombroses gravacions pels segells La Eloquentia, Glossa, Naïve, Stradivarius, Brillant Classic i Berlin Classic.

Particularment interessada en el repertori vocal dels segles XVII i XVIII, ha seguit classes magistrals de cant barroc de la soprano Roberta Invernizzi, cant líric amb Mirella Freni i de perfeccionament amb Lella Curbelli i June Anderson. Actualment estudia sota la guia de Maria Ercolano.

Valentina Varriale debuta al Festival de Torroella de Montgrí.

 

ANTONIO FLORIO (director)

Nascut a Bari, Antonio Florio va rebre una formació clàssica. Es va diplomar en violoncel, piano i composició en el conservatori de la seva ciutat natal sota la direcció de Nino Rota. Va aprofundir a continuació en l'estudi dels instruments antics i de la pràctica interpretativa barroca. Després de fundar el 1987 el grup Cappella della Pietà de’ Turchini, es va dedicar tant a l'activitat concertística com a una intensa investigació musicològica, explorant sobretot el repertori de la música napolitana dels segles XVII i XVIII i recuperant veritables obres mestres de l'òpera inèdites amb la finalitat de presentar-les en els més prestigiosos teatres europeus i italians.

Entre els nombrosos títols redescoberts per Florio cal citar La colomba ferita (1670), Il schiavo di sua moglie (1671) i La stellidaura vendicante (1674) de Francesco Provenzale; Il disperato innocente de Francesco Boerio (1673); La finta cameriera de Gaetano Latilla (1767); Li zite ’ngalera de Leonardo Vinci (1722); Il pulcinella vendicato de Giovanni Paisiello (1767); La Statira de Francesco Cavalli (en l'edició per a Nàpols del 1666) i Motezuma de Francesco De Majo (1765). El 1999 i el 2000 va dirigir la Real Filharmonia de Galícia amb seu a Santiago de Compostel·la, amb la qual va presentar La serva padrona i l'Stabat Mater de Pergolesi.

No menys compromesa és la seva activitat didàctica: Florio ha impartit seminaris i classes magistrals sobre la vocalitat barroca i la música de cambra en el Centre de Musique Baroque de Versalles, a la Fundació Royaumont i al Conservatori de Tolosa. És també titular de la càtedra de Música de Cambra al Conservatori San Pietro a Majella de Nàpols, on imparteix un curs universitari sobre l'estil i el repertori barrocs. A més, és director artístic de Scarlatti Lab, laboratori per a l'estudi de la música barroca de l'Associació Scarlatti de Nàpols.

Entre els projectes últims, cal destacar la recuperació i revisió de l'òpera seriosa de Leonardo Vinci La Partenope, l'edició de la qual es va fer el 2004 i fou estrenada el 2009 en versió escenificada a Ponferrada i Lleó, i  posteriorment (2010 i 2011) representada a Nàpols (Teatre San Carlo), Santander, la Corunya, Sevilla (Teatre de la Maestranza) i Múrcia, i va aconseguir el 2010 el Premi Oviedo a la millor producció teatral. El 2005 es va dedicar al redescobriment i revisió de l'òpera La finta giardiniera de Pasquale Anfossi, representada amb la composició mozartiana del mateix títol a la Fundació Royaumont, primer en versió de concert i després en versió escenificada i complementada amb un seminari internacional. El 2006 va rebre el Primer Premi a la Difusió de la Música Mediterrània al Festival de Música Antiga del Mediterrani Mousiké de Bari. El 2008 va dirigir al Teatre Valli de Reggio de l’Emília i al Mercadante de Nàpols l'òpera Alidoro de Leo, la posada en escena de la qual, recollida en DVD, va guanyar un Diapason d’Or, així com l'Orphée d’Or de l’Accademie du Disque Lyrique-París. El mateix any va rebre a Oviedo el premi Luis García Iberni a la Millor Direcció Musical amb ocasió de la primera interpretació en temps moderns de l'òpera Ottavia restituita al trono de Domenico Scarlatti, presentada a Sant Sebastià l'agost del 2007. I també el 2008 va rebre amb el seu grup el Premi Napoli, en la secció Excel·lències Ocultes de la ciutat.

El 2010 va dirigir l'òpera Ofero ed Euridice de Fux a la sala Konzerthaus de Viena, l'orquestra barroca Casa da Musica de Porto diverses vegades i la Simfònica de Galícia a la Corunya el 2011. El 2012 va tornar al  Konzerthaus de Viena per dirigir Dorimena e Tuberone de Francesco Conti i ha dirigit L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, amb direcció escènica d'Emilio Sagi al Teatre Calderón de Valladolid.

Antonio Florio debuta al Festival de Torroella de Montgrí.

Diputació de Girona
Diputació de Girona
Generalitat de Catalunya
Generalitat de Catalunya
INAEM 2019
INAEM 2019
Ajuntament de Torroella de Montgrí
Ajuntament de Torroella de Montgrí
Estartit
Estartit
Fundació Banc Sabadell
Fundació Banc Sabadell
AC/E
AC/E
Patronat Turisme
Patronat Turisme
Cultura i identitat
Cultura i identitat
illenc
illenc
SteinWay&Sons
SteinWay&Sons
Jorquera Pianos
Jorquera Pianos
Club Nàutic Estartit
Club Nàutic Estartit
aie
aie
urbaser
urbaser
Gisela Graham
Gisela Graham
Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR