Cicle de música russa

Cicle de 5 conferències, a càrrec de Joan Vives

Dissabte, dia 13 de gener de 2024, a les 11.00 h. Antecedents i naixement del nacionalisme musical rus. Mikhail Glinka.

La fundació de la ciutat de Sant Petersburg per part del tsar Pere I “el gran” en els primers anys del segle XVIII va marcar també l’inici de l’obertura del país més gran d’Europa cap a la influència del seus veïns occidentals. De cop, la nova capital russa es va veure musicalment ocupada per tot un seguit de noms estrangers, principalment italians, fins que Alexander Dargomijski i Mikhail Glinka es varen encarregar d’anar “traduint” el nou romanticisme que venia d’Alemanya i França a la tradició més genuïnament russa, en paral·lel a l’aportació d’escriptors com Alexander Puixkin

Dissabte, dia 3 de febrer de 2024, a les 11.00 h. El grup dels cinc (Borodin, Mussorgski, Rimski Korsakov, Balakirev i Cesar Cui)

A l’esguard de la influència dels compositors de la generació anterior, Mili Balakirev va promoure a Sant Petersburg el 1856 al costat d’un grup de compositors i intèrprets diversos, la creació d’un grup que tenia com a única finalitat la creació  d’una música genuïnament russa, plenament alliberada de la influència de les grans escoles occidentals (germànica, italiana i francesa). Si be en un origen el grup estava format per un grup d’homes i dones força ampli, finalment el crític Stassov va ser l’instigador de l’apel·latiu “?”(Mogútxaia kutxka) que a occident acabaria essent conegut com “el grup dels cinc”.

Dissabte, dia 2 de març de 2024, a les 11.00 h. L’altra cara de la música russa: Txaikovski, Glazunov...

El grups dels cinc havia aconseguit que les danses, els ritmes i les tonades populars russes fossin la base i l’essència de la inspiració a l’hora de compondre per part d’un gruix molt important de músics del moment. Però la Societat musical russa seguia dividida en funció del grau de la influència de la música occidental. Però ja en les darreres dècades del segle XIX la llei de vasos comunicants entre els diferents corrents s’anava fent cada cops més palesa

Dissabte, dia 6 d’abril de 2024, a les 11.00 h. Els postromàntics: Skriabin i Rakhmàninov Rachamaninoff.  Petit apèndix: Stravinski.

Moscou esdevé, a finals del segle XIX, la seu dels compositors més postromàntics, reflex de la crisi del s. XIX barrejada amb els nous aires trencadors del segle XX i amanit amb els aldarulls socio-polítics que acabarien portant la Revolució.

Dissabte, dia 4 de maig de 2024, a les 11.00 h. La revolució russa i l’adveniment de la música soviètica: Prokofiev, Xostakovitx, Khatxaturian...

Una canonada dels del creuer Aurora a Sant Petersburg va marcar l’esclat de la Revolució Russa l’octubre de 1917.. Vladimir Lenin esdevenia el president de la nova Unió de Repúbliques Soviètiques. Amb la nova situació política també arribava una nova manera d’entendre l’art en general i la música en particular. Si bé la llibertat i la modernitat eren un segell dels primers corrents revolucionaris, ben aviat el “realisme soviètic” va començar a marcar els límits creatius de compliment obligat per part de les noves generacions de brillants compositors reprimits per la crònica ceguesa de totes les dictadures.