IL GIARDINO ARMONICO

Il Giardino Armonico

Giovanni Antonini, direcció

PROGRAMA

T. Albinoni: Concert espanyol a cinc per a cordes i baix continuo en Do menor, Op. 10 núm. 11 / Adagio per a dos violins i baix continuo / A. Vivaldi: Concert per a flauta, cordes i baix continuo en Fa major «La tempesta di mare», RV 433 / Concert per a flauta en Do menor, RV 441 / Sonata en Mi bemoll major «Al santo sepolcro», RV 130 / «Cum dederit» de Nisi Dominus, RV 608 en transcripció per a chalumeau, cordes i baix continuo / Simfonia en Si menor al Santo Sepolcro, RV 169 / Concert per a flautí, cordes i baix continuo en Do major, RV 443 / Tarquinio Merula: «La Piva» del Primo libro delle canzoni a 4, Op.1 núm. 11 / Ciaccona per a dos violins i baix continuo / Giovanni Legrenzi: Sonata quinzena per a cordes baix continuo «La Cetra» Op. 10 núm. 15   

Concerts, simfonies i sonates s'alternen en aquest viatge musical pel nord d'Itàlia durant el segle XVII i la primera meitat del XVIII que ens proposa Giovanni Antonini amb el seu Giardino Armonico. Venècia era aleshores un prominent centre musical. Allà van néixer Tomaso Albinoni (de qui escoltarem un dels seus autèntics adagios) i Antonio Vivaldi, contemporanis i rivals; Giovanni Legrenzi, important baula en la cadena instrumental entre Gabrieli i Vivaldi, també del nord, va néixer a prop de Bèrgam, i el 1671 es va instal·lar a Venècia on va exercir una important influència en Vivaldi, que tenia 14 anys quan va morir als 63 anys. I Tarquinio Merula, que feu la transició del Renaixement al Barroc i, adscric estilísticament a l'escola veneciana, va ser una de les figures claus en el desenvolupament primerenc de les formes modernes de la cantata i la sonata.