Nuevo Sarao

Programa

Libro segundo de tonos y villancicos a una, dos, tres y quatro voces de Joan Araniés, mestre de capella de la Catedral de la Seu d’Urgell al segle XVII. 

Joan Araniés: A la luz del día / Dígame un requiebro / Para recibir a Lisa / Anònim: San Juan de Lima con sus diferencias / Joan Araniés: Dulce desdén /  Andrea Falconieri: La suave melodia / Joan Araniés: Pensamientos altos / Avecillas suaves / Mi zagala / Marco Uccellini: Sonata seconda detta ‘La Luciminia contenta’ / Joan Araniés: En dos lucientes estrellas / Halconcillo nuevo / Aquel niño / Anònim: Lanchas para baylar / Joan Araniés: Parten las galeras / Un sarao de la ChaconaLibro segvndo de tonos y villancicos a vna, dos, tres y qvatro voces de Joan Araniés, mestre de capella de la Catedral de la Seu d’Urgell al segle XVII.

Presentació

L'obra de Joan Araniés, compositor barroc i mestre de capella actiu a Catalunya durant la primera meitat del segle XVII, és poc coneguda, tret d’Un sarao de la Chacona,  es peça integrada al Libro segundo de tonos y villancicos a una, dos, tres y quatro voces (1624), un recull de composicions musicals profanes en llengua castellana de bellesa corprenedora que el músic donà a impremta durant la seva estada a Roma. El musicòleg Màrius Bernadó, el guitarrista Rafael Bonavita i la filòloga Judith Farré han reconstruït la música d’Araniés per aquesta producció.

Biografies

MERCEDES HERNÁNDEZ | MARTA INFANTE | JOSÉ PIZARRO | GUADALUPE DEL MORAL | MANUEL VILAS | ORIOL AYMAT | RAFAEL BONAVISTA

Mercedes Hernández, soprano

Nascuda a Santiago de Compostel·la, inicià la seva formació musical des de jove en diversos cors. Estudià cant i s’especialitzà en música antiga amb Guillemette Laurens al Conservatori de Toulouse, a la Musikhochschule de Trossingen i a la Schola Cantorum Basiliensis amb Richard Levitt, on també va seguir seminaris de Anthony Rooley, Nicolau de Figueiredo i Renée Jacobs. A més realitzà nombrosos cursos amb Montserrat Figueras.

Desenvolupa la seva activitat professional per tot Europa com a solista o com a membre de grups de cambra. Ha actuat en molts dels principals auditoris i festivals d’Europa i Amèrica Llatina. Des de 1991 canta amb La Capella Reial de Catalunya, que dirigeix Jordi Savall, amb la qual ha realitzat un enregistrament de les Cantigas de Santa Maria d’Alfons X (Auvidis). Canta també amb el grup francès Le Parlement de Musique, dirigit per Martin Gester, amb el qual ha gravat un disc amb música de Bassani i Legrenzi (Accord), amb molt bones crítiques de la premsa especialitzada. Ha gravat per a l’ORF l’Oratori de Nadal de G. Pacieri i per Opus 111 un disc amb música de Carissimi.

És membre del grup de música antiga Resonet. Ha actuat a L’Auditori de Barcelona, al Konzerthaus de Viena, al Gran Teatre del Liceu i a l’Auditori de Santiago de Compostel·la, entre d’altres llocs prestigiosos.

Va actuar per primer cop al Festival de Torroella en l’edició de 2002.

Marta Infante, mezzosoprano

La mezzosoprano lleidatana Marta Infante ha cantat en nombrosos països europeus i a les principals ciutats d’Amèrica del Sud, Orient Mitjà i Japó amb grups com La Caravaggia, Concierto Español, La Capilla Real de Madrid, Musica Ficta, Los Músicos de Su Alteza, Hippocampus, Acadèmia 1750, Collegium 1704...

Manté una destacada activitat com a liederista i ha realitzat recitals en el Teatre Calderón de Valladolid, Palau de la Música Catalana, Teatro de la Maestranza de Sevilla... Ha cantat amb les orquestres Nacional de España, Sinfónica de Madrid, Filarmónica de Málaga, ORCAM, Nacional de El Salvador, entre d’altres, i ha treballat amb directors com Jordi Casas, José Ramón Encinar, Aldo Ceccato, Leon Botstein, Ottavio Dantone, Federico Maria Sardelli, Paul Goodwin, Richard Egarr i Rinaldo Alesandrini.

Ha gravat per a Cesky Rozhlas, RTVE, Catalunya Música, i les discogràfiques Enchiriadis, Alpha, Glosa, Verso i CDM. Entre la seva extensa discografia destaquen Alto cantatas de Telemann, Tonos al arpa i Cantate Contarini amb Manuel Vilas, i Juditha Triumphans de Vivaldi sota la direcció d’Ottavio Dantone.

Va actuar per primer al Festival de Torroella en l’edició de 2007 i hi ha tornat en les de 2008, 2009 i 2010. 

José Pizarro, tenor

Nascut a Girona, cursà estudis de cant al Conservatori de Badalona amb Jordi Albareda i els amplià amb Mark Tucker, Aldo Baldin i Ingeborg Danz. Estudià també direcció coral amb Martin Schmidt i Eric Ericson, i viola de gamba amb Pere Ros.

Del seu ampli repertori, destaquen les seves interpretacions en l’àmbit de l’oratori i el lied. Especial esment mereixen les seves intervencions com a Evangelista en les Passions de J. S. Bach i l’estrena a Barcelona de la cantata Der Lindberghflug de Kurt Weill. És membre del Collegium Vocale Gent (Bèlgica) i del grup Los Músicos de Su Alteza (Saragossa). Ha cantat sota la direcció de Luis A. González Marín, Pablo Heras-Casado, Philippe Herreweghe, Robert King, Daniel Reuss, Manuel Valdivieso, Josep Vila i Josep Vicent, entre d’altres.

Debuta al Festival de Torroella.

Guadalupe del Moral, violí

Va néixer a Córdoba, Argentina, el 1981. Als 4 anys, Guadalupe del Moral va començar els seus estudis de violí amb el mètode Suzuki. Més tard va continuar els seus estudis de violí modern amb el mestre Humberto Carfi. Va acabar el Bachillerato Artístico Musical Domingo Zípoli i va obtenir el títol de mestra i de preparadora de cors. L’any 1999 va començar a especialitzar-se en violí barroc amb el mestre Manfredo Kraemer, amb qui des de llavors ha realitzat molts concerts. A l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) va continuar estudiant amb Kraemer i també amb el mestre Pablo Valetti. Ha treballat amb segells discogràfics com Harmonia Mundi, Alia Vox, Kle, Sony i Deutsche Grammophon.

Actualment realitza una intensa activitat concertística amb diversos grups de música antiga com Elyma, Le Concert des Nations, The Rare Fruits Council, Café Zimmermann, Al Ayre Español, Il Complesso Barroco, La Terza Prattica, Il Firmamento Armonico, La Risonanza, Forma Antiqva, La Caravaggia i Orquesta Barroca de Sevilla, entre d’altres.

Debuta al Festival de Torroella.

Manuel Vilas, arpa

Nascut a Santiago de Compostel·la, va iniciar allà la seva formació musical. Estudià arpes antigues dels segles XII al XVIII a Madrid amb Núria Llopis i a Milà amb Mara Galassi. Ha col·laborat amb nombrosos grups i com a solista en els més importants festivals d’Espanya, Alemanya, Cuba, Estats Units d’Amèrica, Equador, República Txeca, Àustria, Portugal, Suïssa, França, Bolívia, Bèlgica, Argentina, Xile, Holanda…, a més d’oferir conferències, cursos i classes magistrals a Donosti, Santiago de Xile, Saragossa, Amherst (Massachussets, Estats Units d’Amèrica), Santiago de Compostel·la, l’Habana...

Ha col·laborat també en més de 40 discos de diverses discogràfiques. Actualment està centrat en un ambiciós projecte de recuperació de peces vocals del barroc espanyol interpretades exclusivament amb l’acompanyament de l’arpa de dos ordres.

El 2008 fundà l’ensemble Ars Atlantica, dedicat a la recuperació de les cantates procedents del Palau Contarini, interpretades amb la mezzosoprano Marta Infante.

Debuta al Festival de Torroella.

Oriol Aymat, violoncel

Nascut a Reus l’any 1979, Oriol Aymat és considerat un dels més grans talents musicals de la seva generació. La vocació musical, d’herència materna, va fer que aquest jove català comencés el seu aprenentatge als sis anys. Després d’estudiar amb Fernando Caminals i Enric Prats en escoles de música locals, l’any 1995 el violinista nord-americà Ruggiero Ricci el va escoltar i li va suggerir que ingressés a la Yehudi Menuhin School (Gran Bretanya), prestigiosa escola en què va realitzar el batxillerat musical amb el mestre Leonid Gorokhov.

Més tard va viatjar a Alemanya, on va estudiar amb el mestre coreà Young-Chang Cho a la Folkwang Hochschule d’Essen, universitat en la qual va obtenir el diploma de postgrau de solista l’any 2005.

Durant l’època d’estudiant va rebre diverses beques i va guanyar diversos primers premis en concursos. És el primer violoncel de l’orquestra alemanya l’Arte del Mondo.

Debuta al Festival de Torroella.

Rafael Bonavista, guitarra barroca i direcció musical

Nascut a l’Uruguay i diplomat en la Schola Cantorum de Basilea (Suïssa), Rafael Bonavita és actualment un dels màxims exponents en l’àmbit dels instruments antics de corda pinçada. En el seu aprenentatge ha integrat des de sempre diversos estils i tendències, rigorós amb la filologia històrica, però buscant la proximitat amb el públic i les connexions entre la música antiga i l’actual. Després d’anys de col·laboració amb directors com Jordi Savall, Marc Minkowski o René Jacobs, i d’haver realitzat diversos enregistraments per a la ràdio, la televisió de molts països i discogràfiques, Rafael Bonavita enfoca el seu treball en l’actualitat cap a la seva activitat com a solista i amb projectes personals.

Entre els seus enregistraments com a solista destaquen, amb nombrosos reconeixements de públic i crítica, els seus CDs Principe delle Muse i Sanz-Murcia, amb danses per a guitarra barroca; Musica Moderna, dedicat a l’avantguarda del barroc italià per a tiorba; Al compás de la vihuela i Bach-Bonavita amb el llaüt barroc. Com a concertista i pedagog, ha treballat intensament a Europa, Àsia i Amèrica, i ha investigat també amb freqüència altres repertoris, com la música contemporània o el flamenc.

Debuta al Festival de Torroella.