El Festival de Torroella de Montgrí i el Grec s'alien en l'estrena a Catalunya del projecte musical de Jordi Savall

Des de la seva estrena el 15 de juliol del 2015 al Festival de Música i Història per al diàleg intercultural de l'Abadia de Fontfroide (França), el projecte musical i de memòria històrica de Jordi Savall Les rutes de l'esclavatge ha recorregut auditoris i festivals de bona part d'Europa, els Estats Units i diverses ciutats espanyoles, però encara no s'ha pogut veure i escoltar a Catalunya. El Festival Grec de Barcelona i el Festival de Torroella de Montgrí s'associen per estrenar aquest estiu amb dos concerts diferents i complementaris Les rutes de l'esclavatge, una memòria musical de més de quatre segles d'esclavisme que Jordi Savall repassa acompanyat per 27 músics i un recitador provinents de tres continents (Europa, Àfrica i Amèrica) amb els quals evoca la vergonyant història de deportació i esclavatge a què van ser sotmesos més de 25 milions d'africans entre els segles XV i XIX.

El Grec tancarà l'apartat de concerts del Festival el 29 de juliol amb la primera de les versions de Les rutes de l'Esclavatge, centrada a Amèrica del Nord i el Carib entre 1620, data d'arribada dels primers colons anglosaxons a la costa est d'Amèrica del Nord, fins a 1865, any en el qual els Estats Units d'Amèrica van abolir l'esclavitud.

Per la seva part, el Festival de Torroella de Montgrí inaugurarà la seva 39a edició el 2 d'agost amb la segona versió del programa, que se centra en el viatge d'Àfrica al Nou Món passant per Europa (Espanya i Portugal) i recorre gairebé 450 anys d'història des de 1444, data de la primera expedició de captura col·lectiva d'africans descrita en un text contemporani, fins a 1888, any el qual Brasil va abolir l'esclavitud. Jordi Savall reuneix per aquests dos concerts a músics de Mali, Mèxic, Colòmbia, Brasil i el Canadà, així com a dos dels seus grups, la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI, que interpretaran un repertori que beu per una part de les formes musicals hispanes inspirades en cants i balls dels esclaus i els indígenes americans i, per l'altra, de músiques conservades a partir de les antigues tradicions dels descendents dels esclaus i de les formes i models africans, com les músiques de les tradicions dels griots conservades a Mali. Entre les músiques s'intercalen testimonis i descripcions detallades dels cronistes de l'època i de religiosos sobre les expedicions de captura d'esclaus a Àfrica, textos que seran recitats per l'actor català d'origen gambià Babou Cham.

Amb aquest projecte musical, Savall vol retre "un emotiu homenatge en memòria d’aquest període obscur, tot apel·lant cadascú de nosaltres al deure de reconèixer l’extrema inhumanitat i els terribles patiments causats a totes les víctimes d’aquest horrible comerç".