La recent pandèmia global, els desastres causats pel canvi climàtic i l’amenaça de guerra nuclear són els darrers episodis d’una marató de tragèdies, amb una crisi mundial darrere l’altra, que fa que correm el risc d’insensibilitzar-nos davant el trauma del món, de resignar-nos que la vida és això. L’esperança és el nostre salvavides quan veiem que ja no podem més. L’esperança ens permet suportar els revessos i superar l’adversitat, perquè ens ofereix una realitat alternativa en girar la cantonada. Però les nostres accions no només estan amenaçant la supervivència del nostre planeta per a les generacions futures, també correm el risc real d’esgotar l’esperança amb efectes devastadors per a nosaltres mateixos. No podem estalviar- nos les males notícies, però sí que podem fixar-nos més en les bones, riure sovint, ser més empàtics. Hem d’afegir més coses bones a les nostres vides per diluir les dolentes. No podem canviar el que passa al món; tanmateix, sí que podem celebrar tot el que és poesia parant atenció a la bellesa del moment, a la bellesa de la música que podrem escoltar, a recer de la fúria del món, durant les tres setmanes que durarà el Festival de Torroella de Montgrí.
Una programació que, després de dos anys amb restriccions a causa de la pandèmia, se celebrarà sense limitacions ni reduccions d’aforament i recuperant, aquest any amb un únic concert, el cicle Singulars Torroella, que torna a reivindicar per a la música espais emblemàtics de la població amb programes i intèrprets singulars. El Festival estrenarà nou horari. A partir d’aquest any, els concerts començaran a les 20.30 hores, atenent així les peticions d’una part dels espectadors i dels músics.
La guerra
Si hi ha un fenomen paradoxalment indissoluble a la civilització, aquest és el de la guerra. Extinció, de la companyia Agrupación Señor Serrano, transita del viatge per l’Amazones de Francisco Orella durant la guerra de conquesta d’Amèrica a la destrucció del medi ambient, en una proposta escènica a partir de la Missa de Batalla i la Missa pro Defunctis de Joan Cererols, que inaugurarà el Festival de Torroella de Montgrí 2022 en una coproducció del Teatro Real de Madrid i del Teatro de la Abadía.
Els morts de les guerres són fills d’algú. El Cor de Noies de l’Orfeó Català, acompanyat del conjunt Vespres d’Arnadí, reten homenatge a totes les mares del món que han patit i pateixen el dol de la pèrdua d’un fill en el concert representat Stabat Mater, títol que pren el nom del poema religiós en llatí del segle XIII que ha estat musicat en nombroses ocasions. El programa té el Stabat Mater de Pergolesi com a centre, i inclou temes com la cançó de bressol Wiegala, composta per Ilse Weber, que ella mateixa cantava al seu fill mentre eren conduïts a la cambra de gas del camp de concentració d’Auschwitz; i May you stay in the arms of the Angels, coneguda com a Cançó de bressol per a un soldat.
Societat en crisi
Ambientada l’any 2026, Metròpolis, declarada per la UNESCO Patrimoni Fílmic de la Humanitat, presenta una megalòpolis amb una societat en crisis amb dues classes enfrontades: els rics, que tenen el poder, i els treballadors, condemnats en un gueto en condicions dramàtiques on viuen i moren per mantenir en funcionament la ciutat. Aquesta obra mestra de l’expressionisme alemany arriba al Festival de Torroella en una versió restaurada i una banda sonora encarregada per l’Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique (IRCAM) al compositor franco-argentí Martín Matalón, que dirigirà l’Orquestra Simfònica del Vallès.
Víctima del totalitarisme modern, Dmitri Xostakóvitx, que fou simpatitzant de la Revolució Russa, va ser el compositor més guardonat i censurat del segle XX. Obligat a compondre seguint les directrius polítiques de la Unió Soviètica, els seus 15 quartets de corda són el testimoni sincer d’una vida que no va poder plasmar
en les seves simfonies. El Festival de Torroella oferirà a partir d’aquest any en tres edicions consecutives la integral dels quartets de corda de Xostakóvitx amb el Quartet Gerhard.
Salvar el planeta
Un dels grans reptes del segle XXI és salvar el planeta Terra per a les generacions futures i això implica mirar de revertir el canvi climàtic i preservar la natura. L’educació és fonamental per aconseguir-ho i res millor que sensibilitzar la mainada a tenir cura del medi ambient amb un poètic cant a la natura com la Història d’una llavor, que presentarà al Festival la companyia La Maquiné.
La Humanitat ha buscat sovint consol en la religió. Monteverdi i Bach van ser mestre de capella el primer, a la basílica de Sant Marc de Venècia, i kantor, el segon, a l’església de Sant Tomàs de Leipzig. Selva morale e spirituale és la gran antologia de la producció sacra de Monteverdi durant les tres dècades que va compondre a Sant Marc. Una selecció que serà interpretada a Torroella per l’excepcional conjunt vocal i instrumental belga Vox Luminis en la seva presentació al Festival. Segons Goethe, escoltar la música de Bach «és com si una eterna harmonia es comuniqués amb si mateixa, com pot haver passat en el si de Déu poc abans de la Creació». Devots de Bach, la música del compositor torna al Festival de Torroella amb dues de les seves cantates, que seran interpretades pel Bachcelona Consort i pels solistes de la Salvat Beca Bach.
L’amor és un sentiment fonamental a la vida que ens permet establir vincles i relacions genuïnes i empàtiques. Muera Cupido és l’elogiat i guardonat títol del concert amb el qual l’Accademia del Piacere i la soprano Núria Rial repassen, a través de fragments de sarsueles i òperes de temàtica amorosa, la tradició musical teatral espanyola al voltant del 1700.
El diàleg és la base per arribar a qualsevol entesa en el camí cap a una reconciliació. El diàleg travessa fronteres, creua continents i mars, i exemple d’això en són el virtuós músic malià de kora i arpa mandinga Ballaké Sissoko i el violoncel·lista i baixista francès Vincent Ségal, que van decidir iniciar un diàleg musical que el 2009 es van plasmar en el seu primer treball conjunt, Chamber Music, un disc aclamat arreu. Sissoko i Ségal van repetir la màgia el 2015 amb el seu segon disc, Musique de nuit, que presentaran al Festival de Torroella. De nou transcendeixen les seves respectives cultures en un diàleg noble, tranquil, profund, alegre i emocionant que il·lumina una música que neix de l’ànima.
Obra estrena
El Festival de Torroella acollirà l’estrena absoluta de l’obra Ay luna que reluces de Bernat Vivancos, que interpretarà el quartet Kebyart Ensemble. Vivancos se serveix del quartet de saxos per elaborar una glossa lliure de la cançó anònima ¡Ay, luna que reluces!, de meitat del segle XVI, pertanyent al Cançoner d’Uppsala, també conegut com a Cançoner del Duc de Calàbria, i en el qual el protagonista suplica a la lluna que la seva claror l’acompanyi i el guiï durant tota la nit.
El Festival ens guiarà també en el descobriment de compositors poc coneguts del barroc, però no per això menys interessants. Autors com Tarquinio Merula, Giovanni Legrenzi, Francesco Mancini, de qui es commemora aquest any el 350è aniversari del seu naixement, Georg Muffat i Jan Dismas Zelenka seran alguns dels protagonistes dels programes dels concerts d’Il Giardino Armonico, la mezzosoprano Lea Desandre acompanyada per William Christie, els conjunts La Ritirata i Gli Incogniti, el violoncel·lista Christophe Coin i l’orquestra i el cor Collegium 1704 i Collegium Vocale 1704.
La programació del Festival de Torroella de Montgrí 2022 es completa amb dos recitals de piano, un a càrrec del jove Juan Pérez Floristán i l’altre de Joaquín Achúcarro (en la que és la seva gira internacional de 90è aniversari); i un recital del contratenor Philippe Jaroussky en el qual explora nous paisatges musicals que abasten cinc segles per fer brillar la tessitura de contratenor.
Montse Faura
Directora artística
