Butlletí de notícies

Subscriu-t’hi i rebràs informació sobre el què fem.

SUBSCRIU-T’HI

×
Comparteix

MARTIRIO & CHANO DOMÍNGUEZ TRIO

Martirio, veu | Chano Domínguez, piano | Horacio Fumero, contrabaix | David Xirgu, bateria

Dissabte 18 de juliol | 22:00 h
Finalitzat
2015

24 € | 18 €

Programa

Tonadijazz

Presentació

De petita, Martirio sentia les veïnes cantar cobles als patis de les cases mentre escoltava a la televisió el jazz de les pel·lícules americanes. Chano Domínguez va estudiar jazz, però es va criar al seu Cadis natal en la cultura de la cobla. Els camins musicals de Martirio i Chano Domínguez estaven predestinats a trobar-se per fusionar plegats cobla i jazz.    

Biografies

 MARTIRIO | CHANO DOMíNGUEZ

MARTIRIO, cantant

María Isabel Quiñones, coneguda artísticament com a Martirio, va començar la seva carrera com a cantant professional el 1981 amb el grup andalús Jarcha. El 1984 es va integrar en el grup Veneno, liderat per Kiko Veneno, i dos anys després va iniciar la seva carrera en solitari amb el nom artístic de Martirio, Tonadillera Posmoderna, i el propòsit de renovar el llenguatge de la cobla espanyola. Lluint sempre a escena ulleres negres i una pinta espanyola, Martirio va esdevenir una de les intèrprets més originals del panorama musical espanyol de la dècada dels vuitanta.

El 1986 va publicar el seu primer disc en solitari, Estoy mala, en el qual fusionava cobla espanyola amb pop-rock. En el segon disc, Cristalitos machacados, reinterpretava la cobla des del jazz i el blues, i en el tercer, La bola de la vida del amor, barrejava cobla amb noves músiques. En el seu quart disc, He visto color (1994), Martirio es presentava com a autora de les lletres de totes les cançons, i a Coplas de madrugá (1996) interpretava una selecció de cobla espanyola acompanyada d'un trio de jazz.   

Ha col·laborat amb músics com Jerry González, Maria del Mar Bonet, Chavela Vargas, Compay Segundo, Alberto Cortez, Pedro Guerra, Miquel Gil, Chano Domínguez, Susana Rinaldi, Mayte Martín i Miguel Poveda, entre d'altres.

De la seva discografia cal destacar Mucho corazón (2000); Fundamental (2003); Acoplados (2004), amb Chano Domínguez, guardonat amb el Premi de la Música en la categoria de Millor Disc de Cançó Espanyola; Primavera en Nueva York (2006); Martirio. 25 años en directo (2009), i De un mundo raro. Cantes por Chavela, amb Raúl Rodríguez (2013).

En la seva faceta d'actriu ha participat en les pel·lícules Belmonte (1995), de Juan Sebastián Bollaín; Más allá del jardín (1996), de Pedro Olea; i Iris (2004), de Rosa Vergés. Ha participat també en diverses obres de teatre i sèries de televisió.

El 1999 va publicar un llibre autobiogràfic titulat La vuelta a Martirio en 40 trajes (Planeta).

 

CHANO DOMíNGUEZ, piano

Nascut a Cadis, Chano Domínguez és un dels músics de jazz més famosos “reclutat” pel flamenc. Va començar a tocar d'oïda als 8 anys, quan el seu pare, un afeccionat al flamenc, li va regalar una guitarra espanyola. Als 12 anys va entrar al cor de la seva parròquia, on tocava d'amagat l’orgue i, poc després, va descobrir el piano, instrument del qual es va enamorar i va començar a tocar en grups de música folklòrica i comercial. Als 18 anys va formar el seu primer grup, Cai, una formació de rock amb la qual va gravar tres discos fins que es va dissoldre el 1981, moment en el qual Chano Domínguez va començar a apropar-se al jazz.

El 1992 va formar el seu propi trio amb Javier Colina (contrabaix) i Guillermo McGill (bateria), amb els quals va gravar Chano, un disc que fusiona flamenc i jazz.

Chano Domínguez ha aconseguit una insòlita integració entre els ritmes i el llenguatge del jazz i el del flamenc. Toca tangos, tanguillos, alegrías, compàs de bulerías, fandangos i soleás al piano, amb l'estructura tradicional del jazz. Actualment, és un dels músics més sol·licitats en el panorama musical espanyol en tots els gèneres.

Ha treballat amb un ampli ventall d'artistes com Enrique Morente, Estrella Morente, Martirio, Paquito D'Rivera, Jerry González, Ana Belén, Jorge Pardo, Carles Benavent, Paco de Lucía, Joe Lovano, Herbie Hancock, Jack DeJohnette i Wynton Marsalis amb la Lincoln Center Jazz Orchestra.

Entre els discos que ha gravat, cal assenyalar 10 de Paco (1994); Hecho a nano (1996); Acoplados (2004), amb Martirio, guardonat amb el Premi de la Música en la categoria de Millor Disc de Cançó Espanyola; New Flamenc Sound (2007); Piano Ibérico (2010), en el qual revisa des de la seva òptica obres clàssiques del piano d'Albéniz, Falla, Granados i Mompou, amb un quartet flamenc, i que va ser guardonat amb el Premi al Millor Disc de Jazz per l'Acadèmia de la Música; Flamenc scketches (2011), i Chano & Josele (2014).

Ha escrit la banda sonora de la pel·lícula Siempre hay un camino a la derecha (1997), de José Luis García Sánchez, i ha participat en el film de Fernando Trueba Calle 54 (2000).

Diputació de Girona
Diputació de Girona
Generalitat de Catalunya
Generalitat de Catalunya
INAEM 2019
INAEM 2019
Ajuntament de Torroella de Montgrí
Ajuntament de Torroella de Montgrí
Estartit
Estartit
Fundació Banc Sabadell
Fundació Banc Sabadell
AC/E
AC/E
Patronat Turisme
Patronat Turisme
Cultura i identitat
Cultura i identitat
illenc
illenc
SteinWay&Sons
SteinWay&Sons
Jorquera Pianos
Jorquera Pianos
Club Nàutic Estartit
Club Nàutic Estartit
aie
aie
urbaser
urbaser
Gisela Graham
Gisela Graham
Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR