Butlletí de notícies

Subscriu-t’hi i rebràs informació sobre el què fem.

SUBSCRIU-T’HI

×
La consagració de la Primavera versió Roger Bernat
La consagració de la Primavera versió Roger Bernat
La consagració de la Primavera versió Roger Bernat
La consagració de la Primavera versió Roger Bernat
La consagració de la Primavera versió Roger Bernat
La consagració de la Primavera versió Roger Bernat
Comparteix

La consagració de la primavera

Creació escènica: Roger Bernat  | Direcció tècnica: Txalo Toloza | Disseny de so: Rodrigo Espinosa | Edició: Juan Cristóbal Saavedra Vial | Disseny d'imatge: Marie-Klaire González | Coordinació: Helena Febrès

Diumenge 20 de juliol | 19:00 h
Finalitzat
2014

25 €

Programa

La consagració de la primavera d’Igor Stravinski. Escenificació de Roger Bernat a partir d’una versió coreogràfica de Pina Bausch 

Laboratori de creació d'arts escèniques

L'espectacle serà en català.

Presentació

Qui vol ballar La consagració de la primavera? El cèlebre ballet d’Igor Stravinski, estrenat el 1913 enmig de protestes i un gran escàndol, va ser objecte d’una versió històrica per part de la coreògrafa Pina Bausch l’any 1975. Ara, el dramaturg i director d’escena Roger Bernat converteix el públic en el protagonista de l’obra. Amb l’ajuda d’uns auriculars, els espectadors escolten la música i les instruccions per ballar la coreografia que Bausch va idear per l’obra d’Stravinski. 

Consignes per a un teatre sense espectadors, per Roger Bernat

1. La primera instrucció: no segueixis llegint! Com passa amb els jocs ( i amb els electrodomèstics) és més fàcil descobrir les regles mentre es juga. Si tot i així prefereixes saltar la primera de les instruccions, aquí vénen les altres:
2. Projectes com Domini Public, La consagració de la primavera o Pendent de vot neixen sense l'aura que Benjamin atribuïa a gran part de la creació preindustrial i que durant el segle XX el teatre s'ha obstinat a conservar. Són espectacles que, en lloc de recolzar-se en la presència i les emocions de l'intèrpret, s'afirmen sobre un buit al qual com a espectador t'hauràs d'enfrontar.
3. En els meus espectacles no sembla haver actors ni escenografia. No podràs indentificar-te amb les persones i objectes que haurien de poblar l'escenari. No tindràs més coordenades que unes poques senyals en un escenari del qual tu i els altres espectadors sereu els únics habitants. Tu seràs l'actor de l'espectacle. El que no hi haurà seran espectadors.
4. Seràs l'intèrpret i convidat a respondre. Hauràs de decidir si seguir les indicacions o quedar-te a un costat. Serà amb les teves respostes - o els teus silencis - que l' espectacle prengui forma. Tu seràs l'actor de l'espectacle. No hi haurà espectadors.
5. El teu paper d'espectador serà la de l'avatar que assumeix una identitat per protagonitzar una història. La teva responsabilitat estarà circumscrita al temps i a l' espai de la ficció.
6. Aquests espectacles no promouen la participació. Són dispositius inerts fins que algun espectador els hi dóna cos. Si decideixes no usar-los i cap dels altres espectadors ho fa, l'espectacle es desenvolupa virtualment, com quan llegeixes una obra teatral o una novel.la.
7. Cap espectador tindrà el privilegi d'observar el que fan els altres des de fora.  Fins i tot, si ets un d'aquests espectadors que decideix no participar, formaràs part del dispositiu. Seguint amb el símil anterior, formes part del llibre des del moment que decideixes llegir-lo, encara que et saltis alguns paràgrafs o capítols sencers.
8. Prendràs decisions que no seran compartides per la resta d'espectadors. El mecanisme tendeix a individualitzar-te. Aquesta solitud, que és més fantasmal que física donada la presència dels altres espectadors, s'accentüa perquè, com apunta Agamben, el dispositiu tendeix a l'evacuació de tota autoritat. No et trobaràs davant d'un sistema fort al qual enfrontar fent de la unió una arma i, de pas, generant la sensació de comunitat. Aqui et sentiràs sol.
9. El dispositiu t'aïlla i t'enfronta al teu propi desig (d'espectacle). Més que veure un espectacle, el crearàs. I, no obstant, et preguntaràs què significa això de formar part d'una comunitat o si té sentit formar part d'ella. En altres paraules, et preguntaràs què diem quan diem "nosaltres" .
10. A diferència de l'espectador que des de la seva butaca creu poder jutjar, estaràs immers en un dispositiu en el qual hauràs de orientar sense saber mai si esculls el camí correcte. Et serà difícil jutjar i probablement sortiràs de la sala jutjar-te a tu mateix, preguntant si ho has fet bé. L'espectacle, però, no té una formalizació ideal. Cada nova presentació és creadora de noves formes .
11. El preu que hauràs de pagar per actuar serà el de formar part d'un dispositiu que en els primers compassos et semblarà aliè. Estaràs immers en un mecanisme del qual desconeixeràs els objectius i et farà por les servituds. Hauràs d'obeir o conspirar o, en una versió perversa de l'equació, obeir conspirant. Però, en tot cas, hauràs de pagar amb el propi cos i comprometre't .
12. Finalment, no és una instrucció sinó un consol en paraules del físic John Archibald Wheeler: «És que l'univers, d'alguna manera estranya, és portat a l'existència per la participació dels que participen. L'acte vital és l'acte de participació. La participació és el nou concepte incontrovertible ofert per la mecànica quàntica. Derrota el terme "observador" de la teoria clàssica que designa l'home que està segur darrere d'un gruix vidre protector i observa el que succeeix sense prendre part.»

Biografies

ROGER BERNAT, director d'escena

Inicia se la seva formació en el camp de la pintura i l'arquitectura a partir de la qual s'interessa pel teatre. Estudia direcció i dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona on es gradua amb el Premi Extraordinari 1996. Treballa amb Thierry Salmon i Xavier Alberti i l'any 1997 crea General Elèctrica juntament amb Tomàs Aragay, un centre de creació per a teatre i dansa que l'any 2001 tanca.

Ha dirigit i creat projectes teatrals com 10.000 Kg (Premi Especial de la Crítica 1996-1997); Confort Domèstic (Premi de la Crítica al text dramàtic 1997-1998), Àlbum, Trilogia 70, Bones intencions, el cicle Bona Gent, LA LA LA LA LA, Amnèsia de Fuga Tot és perfecte. 

El 2008 comença a crear dispositius en els quals el públic ocupa l'escenari i es converteix en protagonista. «Els espectadors travessen un dispositiu que els convida a obeir o conspirar i, en tot cas, a pagar amb el seu propi cos i comprometre's». Alguns d'aquests espectacles són Domini Públic (2008), Pura coincidència (2009), La consagració de la primavera (2010), Please Continue: Hamlet (2011), Pendent de vot (2012) o RE-presentació (2013). Aquests espectacles han estat presentats en una vintena de països.

Roger Bernat debuta al Festival de Torroella
 

Diputació de Girona
Diputació de Girona
Generalitat de Catalunya
Generalitat de Catalunya
INAEM 2019
INAEM 2019
Ajuntament de Torroella de Montgrí
Ajuntament de Torroella de Montgrí
Estartit
Estartit
Fundació Banc Sabadell
Fundació Banc Sabadell
AC/E
AC/E
Patronat Turisme
Patronat Turisme
Cultura i identitat
Cultura i identitat
illenc
illenc
SteinWay&Sons
SteinWay&Sons
Jorquera Pianos
Jorquera Pianos
Club Nàutic Estartit
Club Nàutic Estartit
aie
aie
urbaser
urbaser
Gisela Graham
Gisela Graham
Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR