L’estrena de la 'Missa Custoditus ab ira mundi' tanca el 44è Festival de Torroella de Montgrí amb una mitjana d'ocupació del 93%

El Festival de Torroella de Montgrí ha tancat amb èxit la seva 44a edició amb l’estrena absoluta a l’església de Sant Genís de la Missa Custoditus ab ira mundi del compositor català Ramon Humet (Barcelona, 1968). L’obra, un encàrrec del Festival de Torroella, s’emmiralla en les misses polifòniques del Renaixement i adopta l’estructura tradicional de la missa catòlica en cinc moviments, així com el seu text llatí. Està escrita per a sis veus i «anhela l’ideal de construir un món on regni la pau; una pau que comença en el cor de cada persona», afirma el compositor, qui s’ha inspirat per escriure-la en el lema del Festival, A recer de la fúria del món. La partitura, interpretada pel conjunt vocal O vos Omnes, va ser rebuda càlidament pel  públic. Aquest concert ha clos un total de 43 vetllades musicals (18 en el marc del Festival de Torroella, 19 en la programació del Fringe Torroella-L’Estartit i 6 en documentals musicals en la nova proposta In-Edit Empordà) que han reunit un total d’11.186 espectadors —3.000 més que l’edició de 2023—, amb una mitjana d’ocupació del 93,33%. 

Una edició, la 44a que seguint el lema adoptat el 2022 per Festival, A recer de la fúria del món, ha estat un espai que ha buscat contribuir a reforçar mitjançant la música les nostres potencialitats emocionals per prevenir perdre l’esperança i convertir-nos en insensibles a les tragèdies humanes. I ho ha fet amb una programació amb una àmplia presència de música barroca —un 60%— i cant —un 30%— i donant protagonisme als tres compositors més interpretats en la història del Festival: Johann Sebastian Bach amb tres concerts, i Mozart i Vivaldi amb un monogràfic cada un.

Segons la directora del Festival de Torroella de Montgrí, Montse Faura: «La idea de recer ha impregnat el públic que ha seguit el fil proposat pel Festival ha trobat en cada concert un camí diferent per viure una experiència musical inspiradora. La  combinació i l’equilibri entre el talent musical local i el de fora, entre els grups consolidats internacionals i d’altres potents, però amb poca presència a Catalunya, el repertori conegut i el desconegut es consolida un any més com un encert que atrau i fidelitza el públic, que alhora fa de prescriptor portant públic diferent al Festival», assenyala Faura, qui subratlla el substancial increment en els últims mesos del nombre de socis de Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, entitat que organitza el Festival, fins a arribar als 600 socis.

Destaca la directora la recuperació plena després de la pandèmia dels concerts Singulars Torroella, que han posat el cartell de localitats exhaurides, el retorn després de més de 30 anys del seu últim concert al Festival de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, que va inaugurar la 44a edició el 2 d’agost, i que també va exhaurir les entrades, així com la representació de l’òpera de Purcell The Fairy Queen, la segona òpera que s’escenifica al Festival de Torroella després d’Apollo et Hyacinthus de Mozart, que es va representar en l’edició de 1991. «Ha estat un repte per la dimensió de l’escenari i les condicions tècniques que afortunadament van poder adaptar i va funcionar», explica Faura sobre aquesta representació operística. Un sisè concert que va penjar el cartell d’entrades exhaurides ha estat el protagonitzat per la Freiburger Barockorchester amb l’intèrpret de fortepiano Kristian Bezuidenhout. En el concert del Bach Collegium Japan va haver d’ampliar l’aforament davant l’alta demanda d’entrades.

La directora del Festival de Torroella remarca l’acabament de la integral dels quartets de corda de Xostakóvitx. «Ha estat una gran satisfacció fer aquesta integral de quartets, una experiència enriquidora tant pel Quartet Gerhard, que ha crescut i molt preparat i interpretant la integral, com pel públic, que des del primer concert l’agost de 2022 no ha parat de créixer fins a arribar aquest 2024 a exhaurir gairebé les entrades d’un dels dos concerts amb els quals ha finalitzat la integral». I ressalta també la primera edició de l’In-Edit Empordà que amb sis documentals musicals projectats a l’Estartit i Torroella de Montgrí ha estat «un encertat complement a la programació del Festival.»

Fringe Torroella-L’Estartit, la plataforma pel talent emergent

Destaca la directora del Festival l’alt nivell de la programació del Fringe Torroella de Montgrí-L’Estartit, la plataforma del Festival de Torroella pel talent emergent, que aquest any ha passat de 13 a 19 concerts. «S’ha convertit en un espai per empoderar i fer valdre els joves, la cita imperdible a l’estiu del millor talent musical emergent i un alè de frescor i vitalitat pel Festival.»

Projecte Sustainable EEEmerging

El projecte europeu de suport als joves grups de música antiga Sustainable EEEmerging va estrenar la primera de les residències musicals de la seva nova etapa a Torroella de Montgrí el passat juliol amb l’ensemble Anacronía, l’únic grup espanyol dels deu seleccionats per rebre el suport del projecte durant els pròxims dos anys. En aquesta nova etapa del projecte EEEmerging enfocat en la sostenibilitat, abraçant les dimensions mediambientals, socials, educatives i culturals mitjançant residències de música antiga, mentories i projecció a escala global, el Festival de Torroella de Montgrí assumirà el lideratge conjuntament amb el Festival d'Ambronay de l’Acadèmia Europea Barroca, que l’estiu que ve farà la seva trobada a Torroella sota la direcció d’Amandine Beyer.