El 44è Festival de Torroella de Montgrí arriba a la recta final amb l’estrena absoluta de la Missa Custoditus ab ira mundi del compositor català Ramon Humet (Barcelona, 1968) que clourà l’edició dijous 22 d’agost a l’església de Sant Genís. Encarregada pel Festival de Torroella, l’obra s’inspira en el lema que acompanya el Festival des del 2022, A recer de la fúria del món. La partitura serà estrenada pel grup vocal Ensemble O Vos Omnes dirigit per Xavier Pastrana que torna al Festival per segon any consecutiu. La programació d’aquesta última setmana es completa amb el concert monogràfic dedicat a Mozart de la Freiburger Barockorchester dimecres 21 d’agost a l’Auditori Espai Ter.
Després d’escriure diverses obres corals per a diferents formats i explorar les peces breus del gènere sacre com una salve i uns ofertoris, el compositor català Ramon Humet estrena ara al Festival de Torroella una obra de gran format amb textura polifònica. Encarregada pel Festival, «l’obra anhela l’ideal de construir un món on regni la pau; una pau que comença en el cor de cada persona», afirma compositor, qui s’ha inspirat en el lema A recer de la fúria del món, per escriure-la.
L’obra, que està escrita per a sis veus, s’emmiralla en les misses polifòniques renaixentistes, tal com explica Humet: «Fins ara havia evitat deliberadament la textura polifònica per a afavorir la recerca d’harmonies verticals que enllacen de manera més directa amb el transcendent. Amb el temps, però, he anat acumulant la necessitat de plantejar una obra de gran format a partir dels postulats contrapuntístics d’alguns dels grans mestres del final del Renaixement. He escrit la missa mogut per la bellesa i la generositat en recursos i inventiva dels compositors polifònics, especialment de Tomás Luis de Victoria, Cristóbal de Morales, Giovanni Pierluigi da Palestrina, Orlando di Lasso i William Byrd»
Durant els mesos de treball el compositor ha tingut sobre la taula les partitures d’algunes de les seves misses preferides de Victoria, i molt particularment les misses Gaudeamus i Ascendens Christus in altum, aquesta última serà interpretada abans de l’estrena de la missa de Ramon Hument. Però no només l’han inspirat les misses de Victoria. «Vull esmentar també la polifonia magmàtica, a voltes tel·lúrica, de les misses De beata virgine i Si bona suscepimus de Cristóbal de Morales, que amb un nombre reduït de veus aconsegueix una massa sonora en forma de contínuum d’excepcional densitat i que ha estat model per a la composició del Kyrie», explica el compositor.
I afegeix Humet: «També la Missa Quinque voces de William Byrd, amb una proverbial resolució del contrapunt, expeditiva i eficaç, o les misses De beata virgine, Assumpta est Maria, Illumina meos oculos i Ave Maria de Palestrina, que demostren una ingent quantitat de textures imaginatives, i de les quals he aplicat algunes tècniques de tipus circular, particularment al Sanctus i al Qui tollis peccata mundi del Gloria. Les misses Surge propera i Super in die tribulationis d’Orlando di Lasso m’han proporcionat la idea d’enfilalls de notes breus i dinàmiques que teixeixen xarxes polifòniques vives i dinàmiques. He aplicat el seu exemple en diversos passatges del Gloria i del Sanctus».
Finalment, Ramon Humet detalla que l’expressió austera del Benedictus està inspirada «per la contemplació d’una posta de sol al desert dels Monegres, en un recés eremític de diversos dies. Una estreta franja de cel entre els núvols espessos i l’horitzó va construir el marc d’aparició fugissera d’un sol enlluernador abans de pondre’s i donar pas a la nit. El motiu principal —agraciat per la benedicció d’aquest inoblidable capvespre— es basteix sobre unes notes llargues, amb acumulació d’intervals de segona i resolució fosca però, alhora, dolça».
La partitura adopta l’estructura tradicional de la missa catòlica en cinc moviments, així com el seu text llatí. L’estrena anirà a càrrec del grup vocal Ensemble O Vos Omnes, que va debutar al Festival de Torroella de Montgrí l’any passat. Fundat el 2011 pel director i compositor Xavier Pastrana, l’ensemble s’ha consolidat com un dels grups vocals de música antiga de més projecció de Catalunya. En la primera part del concert, el grup interpretarà el motet Ascendens Christus in altum i la Missa Ascendens Christus in altum del compositor renaixentista Tomás Luis de Victoria.
No és la primera obra d’Humet que s’estrena al Festival de Torroella. El 14 d’agost de 2008, l’església de Sant Genís va acollir l’estrena d’Un vent transparent, un encàrrec de la Fundació Caixa de Catalunya coproduït pel Festival de Torroella de Montgrí i l’Expo Saragossa 2008, que va interpretar l’Orquesta de Cámara del Auditorio de Zaragoza - Grupo Enigma.
Al llarg de la seva carrera, Ramon Humet ha estrenat obres a les principals sales de concerts Barcelona i Madrid, així com a diverses capitals d’Europa, Canadà i els Estats Units. El compositor ha rebut premis com l’Olivier Messiaen International Composition Prize i el XXIV Premi Reina Sofia de Composició, entre d’altres.
Dimecres 21 d’agost el protagonista serà Wolfgang Amadeus Mozart. La Freiburger Barockorchester torna al Festival de Torroella amb un programa dedicat al compositor austríac que recorre una dècada de la seva obra, de 1774 fins a 1784. El programa conté una simfonia i dos concerts per a piano de Mozart i inclou també una obra de Johann Christian Bach, amb qui el compositor austríac va coincidir durant la seva infantesa en un viatge a Londres.
Acompanyarà la Freiburger Barockorchester en els concerts el prestigiós intèrpret de pianoforte Kristian Bezuidenhout, que debuta al Festival de Torroella. Considerat un dels teclistes més destacats de l’actualitat, Bezuidenhout demostra un gran domini del pianoforte, el clavicèmbal i el piano modern.
El primer cicle de documentals musicals de l’In-Edit Empordà també encara la recta final. Continua aquesta tercera setmana amb la projecció dilluns 19 d’agost de Pianoforte (Jakub Piatek, 2022), un film que repassa tots els detalls del cèlebre Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin de Varsòvia. I clourà dilluns 26 d’agost, amb el documental Licht: Stockhausen’s Legacy (Oeke Hoogendijk, 2022), sobre el cicle operístic Licht del compositor alemany i pioner en l’electrònica Karlheinz Stockhausen, que dura 29 hores repartides en set dies.
